Primera parte del verano'09

Pues ya ha pasado la mitad del verano... os dejamos algunas de las fotos hechas, y esperamos volver con muchas más de nuestro viajecito de este año...


Brótola y Coral Rojo (Furió d'Aigua Xelida - Begur)

Dive Master (segunda parte)

Bueno, pues ya casi casi hemos terminado el curso, queda alguna cosita más pero prácticamente esto esta hecho! :-D

Debo reconocer que ha sido un curso duro, pero que ha valido la pena porque he aprendido muchas cosas, pero sobretodo he aprendido sobre mi misma!!! La mejor lección que uno puede recibir...

Ayer Albert realizó su examen guiando una inmersión, únicamente citaré alguna de las "simpáticas situaciones" a las que le sometieron nuestros queridos profesores... Simulación de una narcósis (...ets una genial actriu Laura! ja ja ja!), pérdida de un buceador con consecuente rastreo para su búsqueda, uno de los buceadores se quedó sin aire (aunque en su botella quedaran aún 160 bar, ja ja ja!)... y bueno, podría seguir y seguir...

Aunque debo reconocer que en ese momento me sentí agobiado por tanto "incidente", tras pasadas pocas horas de la experiencia empecé a extraer inconscientemente la parte positiva de aquella inmersión, y sinceramente ahora puedo decir que me encantó que nos hicieran superar toda la bateria de pruebas, situaciones y "putadas" (con perdón!).

Muchas gracias de nuevo a mis queridos profesores, porque aunque ya lo he dicho mucho veces sé que si no hubiéramos tenido la suerte de dar con ellos ahora no podría decir que estamos a punto de certificarnos como "Dive Master".

Ullastres III

No es la primera de la temporada pero hasta ahora sí ha sido la mejor...

10.30 horas, salimos de la playa de Aiguablava y la barca de Begur Dive estaba a tope, llegamos a mar abierto y creo que nunca había visto en esta zona el agua tan calmada, literalmente una balsa de aceite... Nos dirigimos al punto de inmersión llamado Ullastres III, una buena distancia en barca que nos deleitó con un encuentro típico en esta época, un gran pez Luna que nos saludaba con su aleta en superficie.

Tras llegar a nuestro destino... no me entretendré en daros muchos detalles, únicamente os dejaré alguna foto, y también decir que me encantó el paisaje hasta ahora para mi desconocido de Ullastres, las gorgonias estaban preciosas, la corriente pegaba bastante fuerte lo que hacía que hubiera una gran cantidad de partículas y la visibilidad no fuera tan buena como era de esperar.

Como anécdota, a cuarenta y tantos metros una narcósis de las que recordaré por mucho tiempo... menudo subidón! Ja ja ja!

Y después de estas fotos, una vez ya de nuevo en superficie los peces Luna aparecían a lado y lado del barco, ahora por aquí ahora por allí... pegando incluso saltos fuera de agua, impresionante, y de camino a la cala un par más de estos ejemplares...

Así que genial inmersión de 1 de Junio!

Mesos de parón.. i inici

Quants mesos totalment parats en aquest tema... Però tots dos (amb la Marta) ja teniem ganes de tornar a començar de ficar-nos a l'aigua, de disfrutar dels peixets i de la tranquilitat sota mar...

La primera immersió que hem fet aquest any a sigut la fantastica Illa Negra (penjarem fotos).. Una immersió força tranquila, al costat de la cala d'Aiguablava, en aquesta primera immersió en el més d'Abril, hi erem amb la Marta, la Laura i en Sebi, i com no, vam aprofitar les fantastiques instalacions de Begur Dive, es una immersió senzilleta, però degut a l'epoca de l'any l'aigua estaba fresqueta fresqueta (13ºC) i jo amb el 5mm (jjajja).. tot i aixi (caputxa posada) no vaig passar fred (tinc sort amb això tu)...

El Desierto (3)

Una altre de les immersions mítiques d'El Hierro, es el Desierto, aquesta immersió (el camí habitual), es baixant desde la boia a uns 10 m de profunditat, avances cap a la dreta per anar a parar a un banc de sorra molt gran, on hi ha el camp d'anguilas jardineras més gran del món.

Aquestes son guapes de veure, ja que a mesura que t'apropes veus com els caps es van amagant i per sobre la zona on hi han submarinistes no hi ha cap anguila amb el cap fora, i un cop passats uns metres tornen a apareixer...

Un cop has recorregut el camp d'anguiles gires a l'esquerra per trobarte amb una caiguda desde 27 a uns 35 m, allà sota normalment hi ha forces Jureles, després es va remuntant sorra amunt, i normalment en aquesta zona viu un Mero molt gran.

L'anomenen Pancho, diuen que te uns 40 anys i pesa sobre uns 40 kg (pedazo de mero).

Aquest mero es molt pero que molt sociable, pots jugar amb ell durant una bona estona i inclus es deixa tocar (eppppp.. pels que sou amants dels peixos no s'hauria de tocar)...

Després d'aixo ja acabes pujant fins a l'estadi inicial de 10m amb una pendent suau, pots trobar-te altres meros, moltes morenes, jureles, chopas, ... (fauna habitual d'el Hierro)..

La veritat es que varem fer aquesta immersió 3 vegades i varem tenir molta sort amb en Pancho ja que el varem veure sempre i vam estar amb ell constantment .

Una de les baixades que vam fer, vam haver que suspendre la immersió, perque (raro) hi havia molta corrent en el punt inicial de la immersió i es va preferir fer un altre punt.

El Arco (El Hierro)

Esta es una de esas inmersiones que recordaré siempre de una forma especial... El Arco, es un punto de buceo fuera de la reserva del Mar de las Calmas, saliendo del puerto de La Restinga hacia la izquierda, compartiendo la misma boya que El Veril. No suele ser una de las inmersiones habituales, pero siguiendo la recomendación de Rodrigo pedimos expresamente realizarla...
Día 16 de Agosto, 10.19h de la mañana, última inmersión de las vacaciones, Iñaki nuestro guía, tres chicos canarios y los 4 incansables (Albert, Marta Teixi, Víctor y yo).

La boya del Veril estaba ocupada, el oleaje en superficie era bastante fuerte, así que para evitar marearnos mientras esperábamos que liberaran la boya, Iñaki soltó el ancla y nos encontramos todos abajo. Después de asegurar bien el barco en el fondo nos dirigimos hacia el tan nombrado “Arco”. En primer lugar pasamos sobre un fondo rocoso a unos 20m metros de profundidad, con pequeñas cavidades encontrando como es habitual en aquella zona gran cantidad de vida. Tal y como nos había indicado el guia durante el briefing, encontramos un poco de corriente, lo importante era llegar con suficiente aire para poder atravesar el arco que estaba por debajo de los 40, al dejar la zona de rocas atravesamos una llanura de arena dónde la corriente aumentaba, así que aceleramos el ritmo para llegar lo antes posible, y nadando un buen tramo a contracorriente nos detuvimos al final del arenal el cual terminaba en unas paredes rectas en caída en una especie de formación rocosa en semicírculo a 19 m en su parte más alta dónde nos encontrábamos, y desde dónde podíamos divisar el arco unos cuantos metros más abajo...

Iñaki, preguntó los consumos y decidió que todos podíamos descender así que poco a poco nos fuimos dejando caer disfrutando de la sensación de ingravidez hasta llegar al centro del semicírculo que formaban las paredes, y avanzamos en línea recta para poder atravesar por debajo el arco de rocas... entonces de apoderó de mi un “buen rollo” impresionante por efecto de la narcosis, era la primera vez que tenía esa sensación ya que normalmente esta condición suele darme vibraciones negativas, así que lo disfruté de una forma maravillosa... Al pasar bajo el arco miré su techo, sus paredes estaban llenas de coral negro, detrás de mí seguían Víctor y Marta, y por último Albert, me giré un par de veces para comprobar que todos estaban bien y disfrutando del momento, poco a poco empezamos a ascender y yo seguía con mi mágico “vuelo” en las profundidades como si fuera la primera vez que buceaba, admirando todo, gozando de las sensaciones al máximo, fue increíble... y en ese momento Iñaki empezó a hacer sonar su sonajero señalando una gran pastinaca que batiendo sus alas volaba hacía dónde nos dirigíamos, era preciosa, estuvimos un rato contemplándola, era lo único que me faltaba para hacer más especial todavía “mi momento”. El camino de vuelta hasta la embarcación estuvo lleno de descubrimientos de la fauna y flora habitual, fue una inmersión para el recuerdo!

El Bajón

Aquesta es una de les immersions Mítiques d'el Hierro,
Vam fer-la dos vegades, la primera, va haver-hi un malentes i no vaig poguer fer-la amb tot el grup.
El segon cop, vam anar amb un altre grup de gent, del nostre grup vam anar Victor / Marta Teixi / Marta i jo.
La immersió va començar en la mateixa direcció de la primera (deixant la paret a mà esquerra), just baixar i sobre la plataforma hi havia un bon grup de "gallos azules", amb la paret a mà esquerra la possible corrent que hi hagues quedava parada, en la paret hi havia morenes, peixos petits. Al arribar al final de la paret (es pot veure en el diagrama que hem posat de la immersió), va apareixer 2 meros força grans, un d'ells tenia ganes d'estar amb nosaltres i va estar al nostre costat durant molta estona, allà mateix també hi havia una llagosta canaria -foto- (que segons diuen es encara millor que la llagosta del mediterrani - no la vaig provar)
Allà estavem just en el punt de veure si a l'altre costat de la paret feia corrent o no, en Jose va veure que estava tot OK i no va haver-hi problema per seguir per l'altre costat, la vida era espectacular, hi havia cavitats plenes d'escorpores (sense enganyar-vos es podien veure fàcilment 10-20 escorpores), al voltant hi havien moltes "chopas" -foto-. Vam veure el crater del volcà (el Bajón realment es un volcà on dos de les parets d'aquest han caigut). Tot estava plagat de vida, vam anar pujant fins poc a poc arribar a la plataforma de nou, allà ja ens quedava poc aire, i la Marta Teixi i jo varem anar a fer la parada de seguretat (entremig de un banc de chopas), allà mateix i en direcció a la Marta vaig veure una primera barracuda (força gran), li vaig fer la senyal a la Marta (pero no la veia), després en vaig veure un grup de 3. I quan estavem pujant ja cap a la barca la Teixi, va veure un banc força gran de Barracudes en cercle -foto-, vam acabar de treure el cap fora i vam decidir amb la Teixi tornar cap a sota fins a uns 5 m de profunditat (no hi havia molt d'aire), va ser un espectacle....

O sigui que en resum una fantastica immersió plena de vida

Immersió Turó Negre

Aquest dissabte varem anar a fer la nostra primera inmersió a Mataró, varem estar mirant centres de subma, perque no en coneixem cap ni un. De manera que buscant i amb alguna que altre recomanació varem arribar a el centre Manatee http://www.pitudiving.net/
Varem reservar plaça uns dies abans, perque mai saps com estara de ple el tema (i sort perque la barca anava a tope).
Arribem al port de Mataró i fins llavors tot perfecte, cap problema, entrem al centre i després d'esperar una estoneta (Normal en els centres), varem demanar els equips que ens mancaven (un tratge -per en Victor i un Jacket per a mi) - com sempre una mica atrotinats (crec que l'únic lloc on estan casi nous sempre es a Begur Dive http://www.begurdive.com/), llavors amb tot l'equip i l'ampolla de 12 plena, ens van enviar que anessim a baix del port amb el nostre cotxe, em va sembla realment extrany, el normal es que la furgona del centre et porti (però es lo que hay, vaig pensar).. després de montar-ho tot al cotxer i anar-hi, vam aparcar i equipar-nos, va arribar la barca amb retard (normal també, perque negar-ho, no només d'aquest centre si no com a norma), després d'esperar uan mica vam pujar a la barca (que era rígida) 14 submarinistes i hi havia en Pitu que era el patró del vaixell.
Arribem al punt d'inmersió després de veure que el mar estava regirat de collons, un cop al lloc ens acabem d'equipar ,i mentre feiem això en Pitu mateix ens explica el briefing de la inmersió, llavors si que vaig flipar una mica, l'explicació era de 2 minuts màxim, no hi havia guia d'acompanyament (suposo que estic massa ben acostumat a Begur Dive), i ni un sol comentari a si erem novatos o teniem titulació, ens podien haver deixat a 3 opens sense inmserions fetes en un lloc que no en teniem ni idea (aquí si que vaig acabar de "flipar per un tub"), però bé sort que tenim una mica d'experiencia i ens varem llençar i cap avall tots 3.-

Immersió
Vam baixar pel "cabo" de l'Ona (la barqueta rígida) fins a uns 17-18 m, a sota la visibilitat era realment dolenta (Potser uns 5-6 metres), allà varem veure una especie de turonet de roques, entre mig de les roquees quedaven unes esquerdes, just al baixar i mentre la Marta estava amb en Victor, vaig veure com una especie de Mero (no puc assegurar-ho perque es va amagar ràpid i no tenia la camara per fer-li la foto), vaig intnetar avisar i buscar-lo entre les roques però res de res, llavors varem anar tirant buscant entre les roques a veure que veiem, ple d'estrelles, garotes, fadrins, ... i un etc dels peixos comuns del mediterrani, aquell turonet el varem recorrer fins al final, on hi havia una separació de gorgonies que era seguida per un segon grup de pedres, vaig intentar veure que hi havia per allà (d'allà la foto que ha possat la Marta de la mini-estrella), allà en Victor em va marcar metitat d'ampolla, vaig pensar que tindriem temps de tornar tranquilament (No hi havia corrent ni res per l'estil).
O sigui que mitja volta, i direcció contraria, varem seguir buscant alguna coseta, i varem veure petites coses, peixets bonics (varem fer moltes fotos), al arribar a l'intermig entre el camp de poseidones, la Marta va veure la malla de pescador que seguiem (sort perque si no m'havia liat), al seguir-la varem arribar a el punt inicial, alla en Victor va marcar 60 bars i varem fer una petita volta per veure si acabavem de veure alguna cosa més. als 40 bars, ja varem pujar - ens varem apuntar en el llistat que hi havia en el "cabo" conforme 3 submarinistes pujaven i varem fer la parada de seguretat a 5 m. Allà varem veure una medusa, i la marta va aprofitar per fer-nos la foto tan xula que ha penjat, on es veu la medusa, en Victor i jo. I als 37' d'immersió, cap amunt.

Ens va costar pujar a la barca perque el mar encara picava més. Un cop amb l'equip fora varem tornar-nos a tirar a l'aigua perque el mareig es inferior.

Valoració i comentaris
Centre.- No em va agradar pels comentaris que he anat fent (el cost, aprox amb barca tots iguals aprox. 25€).
Temps d'inmersió.- 37'
Profunditat màx.- 22.5 m
Deco?.- No

(Redya: El que no ha comentat l'Albert és que hi havia tan mala visibilitat i les explicacions van ser tan breus que van haver dos submarinistes que es van perdre i els vam haver d'anar buscar amb la barca perque no van poder arribar, sort que duien boia perque el mar estava picat i no era fàcil veure'ls... poder és cert que estem massa ben acostumats, però amb aquest sistema segur que no és el primer cop ni serà l'últim que perden algú...)